Marc Legal

Les inversions estrangeres als Estats Units són regulades jurídicament i fiscalment -tret de poques excepcions- per la mateixa normativa aplicable a les inversions de les persones físiques o jurídiques nacionals nord-americanes, per la qual cosa el capital i la inversió estrangera estan sotmesos a les mateixes regulacions i condicions que el capital i la inversió nacional nord-americana.

Tot i això, l’inversor estranger que arriba als Estats Units es troba amb un esquema de govern i un sistema legal que difereix -en molts casos- del seu país d’origen, i que es caracteritza per ser un esquema de govern basat en el Federalisme i un sistema legal basat en el Dret Comú (Common Law).

El Federalisme com a estructura de govern implica que hi ha dos nivells de govern en un país: el Federal i l’Estatal. Als Estats Units, tots els Estats pertanyents a la Federació tenen el seu propi govern estatal i el seu propi ordenament jurídic estatal.

El terme Dret Comú s’aplica als sistemes legals en què les Sentències Judicials –Jurisprudència- són considerades Precedent Judicial (Case Precedent) i estan dotades de força vinculant i efectes jurídics per a casos futurs, per la qual cosa són considerades com a font del dret juntament amb la Legislació.

La jerarquia de les fonts del dret als Estats Units queda establerta de la següent manera:

1. Constitució Federal
2. Lleis Federals, Tractats Internacionals i Lleis de Procediments Judicials
3. Regulacions d’agències administratives federals
4. Jurisprudència Federal
5. Constitucions Estatals
6. Lleis estatals i de procediments judicials
7. Regulacions d’agències administratives estatals
8. Jurisprudència Estatal. Davant la confluència de les normes del mateix rang o jerarquia, la norma posterior prima sobre l’anterior.

Addicionalment, a la normativa federal i estatal, la normativa local (que als Estats Units inclou regulacions de Comtats i Municipis pertanyents a un Estat) pot ser competent per regular algunes competències relacionades amb el desenvolupament dels negocis i que, en relació amb aquesta publicació, afecten el desenvolupament de les inversions estrangeres als Estats Units, tant en temes estrictament jurídics com també en matèries.

En resum, la normativa juridicofiscal aplicable a les inversions estrangeres és un compendi de normes federals, estatals i locals que afecten les inversions estrangeres depenent del grau de jurisdicció federal, estatal i local en relació al desenvolupament de l’activitat pròpia del negoci o inversió. i recaptació.

Als Estats Units, com a normal general, no hi ha cap “Control de Canvis” per a les inversions estrangeres, per la qual cosa els estrangers poden invertir lliurement, i repatriar de la mateixa manera, el capital invertit o els beneficis obtinguts als Estats Units a través de les seves inversions.

Les inversions estrangeres als Estats Units, i de la mateixa manera que les inversions de les persones físiques o jurídiques nacionals nord-americanes, poden optar a incentius per a la inversió que en termes generals s’ofereixen en determinats Estats, Comtats o Municipis per tal de captar inversió per al desenvolupament econòmic de l’Estat, Comtat o Municipi que ofereix aquests incentius.

Les inversions estrangeres als Estats Units queden regulades per normativa de l’Administració Federal, Estatal i Local que s’aplica en virtut de la jurisdicció que qualsevol d’aquestes administracions tingui sobre el desenvolupament concret d’una activitat de negocis o d’inversió als Estats Units.

1. Normativa Federal

La normativa federal dels Estats Units regula les competències exclusives de l’Administració del Govern Federal dels Estats Units i que bàsicament afecta matèries que s’hagin de regular d’una manera uniforme a nivell nacional com són la Defensa, la Seguretat Nacional, les Telecomunicacions, l’Energia Nuclear, la Competència i els Monopolis, el Control duaner i el Servei d’Impost Revenue Service (IRS). La normativa federal regula els impostos federals sota jurisdicció federal que són administrats i aplicats per l’Administració Federal de l’IRS.

L’Administració Federal regula i administra l’USCIS . Tota persona física estrangera, que en haver realitzat una inversió als Estats Units, vulgui viatjar amb freqüència als Estats Units per supervisar aquesta inversió; o en el cas que aquesta persona vulgui romandre als Estats Units per un període superior al que atorga el Programa d’Exempció de Visats o els Visats Negocis B1, Visats de Turisme B2 o Visat Negocis/Turisme (B1/B2); o si aquesta persona pretén desenvolupar activitats de supervisió o direcció de la inversió, mitjançant la seva presència física contínua als Estats Units i que les seves activitats li siguin retribuïdes als Estats Units en concepte de treball, caldrà que obtingui de l’USCIS un Visat d’Inversió , Visat de Treball o Permís de Residència específic per a aquests fins.

La tramitació d’aquests Visats o Residència és competència exclusiva de l’Administració Federal de l’USCIS, encara que l’emissió dels Visats corresponents, si bé també és competència de l’Administració Federal, té encomanades exclusivament aquestes atribucions el Departament d’Estat dels Estats Units i, en concret, les Oficines Consulars dels països de nacionalitat o residència dels inversors sol·licitats.

Les regulacions de cobraments i pagaments des dels Estats Units amb l’exterior són també competència exclusiva de l’Administració federal.

• L’IRS té competència exclusiva quant a la regulació de les transaccions amb l’exterior i específicament de pagaments que puguin estar subjectes a comunicació a l’IRS i a Retenció d’impostos sobre pagament d’ingressos, dividends i/o interessos depenent de si existeix o no, Tractat/s de doble imposició, TDI, entre els Estats Units i el país receptor del pagament.
• L’Oficina de Control d’Actius Estrangers (Office of Foreign Assets Control , OFAC) del Departament del Tresor administra i executa les sancions econòmiques i comercials basades en la política exterior dels Estats Units contra països estrangers, certs règims polítics, grups terroristes, traficants internacionals de narcòtics i associacions relacionades amb activitats de proliferació d’armes de destrucció massiva i altres amenaces per a la seguretat nacional, la política exterior o l’economia.
• El Servei de Protecció de Fronteres i Duanes (Customs and Border Protection , CBP) dels Estats Units, requereix de tota persona física o representant de persona jurídica que surt o entra als Estats Units amb moneda o instruments monetaris en una quantitat superior als 10.000 dòlars que notifiqui aquesta transacció al Servei d’Actuació contra Delictes Financers (Financial Crims Enforcement Network , FinCEN) del Departament del Tresor.
• El FinCEN també supervisa i investiga obligacions imposades per l’aplicació de les regulacions contemplades a la Llei Patriòtica , un compendi de regulacions conseqüència de la revisió i readaptació de diverses normatives nord-americanes després dels atemptats terroristes de l’11 de Setembre de 2001.

Pel que fa al contingut específic d’aquesta publicació, cal assenyalar que la Llei Patriòtica intenta identificar i eliminar possibles fonts de finançament de grups terroristes . Per assolir l’objectiu establert, s’imposen obligacions específiques a persones i professionals nord-americans relacionats amb el desenvolupament d’activitats economicofinanceres als Estats Units perquè assessorin i actuïn d’acord amb el nou ordre legal imposat per aquesta nova normativa.

Les regulacions de la Llei Patriòtica han afectat no només activitats economicofinanceres relacionades amb potencials activitats terroristes, sinó també activitats relacionades amb el maneig o administració de fons i capitals. Les entitats financeres s’han vist exposades a una regularització més gran, per la qual cosa se’ls exigeix obligacions d’investigació addicionals, especialment en relació amb aquelles activitats que poguessin ser constitutives de Blanqueig de Capitals, una activitat que, com a conseqüència de l’entrada en vigor i l’aplicació d’aquestes noves regulacions, ha passat a considerar-se per la Llei com a Acte Criminal.

En aquest sentit, les modificacions sobre la Llei de Secret Bancari, les regulacions sobre Coneixement del Client ( Know Your Customer ) i els requeriments d’una Millorada Diligència Deguda ( Enhanced Due Diligence ) han originat que les entitats financeres es veiessin obligades a millorar considerablement el coneixement i la identificació dels nous i potencials clients, alhora que havia de ser revisada i actualitzada la informació i documentació dels clients ja existents.

Addicionalment, a les agències federals anteriorment assenyalades, hi ha agències federals governamentals que requereixen l’obtenció d’una llicència federal per al desenvolupament de determinades activitats econòmiques com:

• Oficina de l’Alcohol, Tabac i Armes de Foc (Bureau of Alcohol, Tobacco and Firearms)
• Administració d’Aliments i Farmacèutics (Food and Drug Administration)
• Administració de Transport Federal (Federal Transit Admnistration)
• Comissió de Valors i Borses (Securities and Exchange Commission)
• Agència de Protecció Mediambiental (Environmental Protection Agency)
• Comissió de Comerç Federal (Federal Trade Commission)

D’altra banda, esmentar que hi ha sectors econòmics que estan regulats tant per normativa federal com per normativa estatal dels Estats de la Unió i que, per tant, les administracions federals i estatals de sectors com el sector energètic, la banca i les assegurances tenen competència compartida sobre la regulació d’aquests sectors. També, en aquest sentit, cal assenyalar que hi ha sectors que si bé tradicionalment havien estat regulats exclusivament per normativa federal, amb el pas del temps, les legislacions estatals han complementat progressivament la regulació i aplicació de la normativa federal:

• El mercat de valors i les transaccions borsàries de les societats que cotitzen en aquests mercats tradicionalment ha estat regulat per normativa federal l’origen de la qual es remunta a principis dels anys 30 després del crac borsari de 1929. No obstant això, els Estats de la Unió han anat progressivament regulant aquestes matèries, en especial pel que fa a les de l’Estat pel que fa a les de l’Estat.
• La normativa de fallida forma part de la normativa Federal, ja que la Constitució dels Estats Units garanteix el dret a una “legislació de fallida uniforme” per a la totalitat del territori nacional dels Estats Units. Ara bé, considerant que en un procediment de fallida es veuen afectats drets i obligacions nascudes de contractes relatius a propietats mobles i immobles sotmesos a la legislació de l’Estat que té jurisdicció sobre aquests contractes i propietats, això ha originat que l’aplicació de la normativa federal es complementi amb la normativa estatal.
• Si bé l’Administració Federal ha estat pionera als Estats Units a legislar i administrar la legislació de protecció mediambiental, no és menys cert que els Estats han anat assumint progressivament competències legislatives dins del territori de la seva jurisdicció.
• Les regulacions en matèria laboral i, en concret, les que asseguren la protecció dels treballadors, les que prohibeixen la discriminació a l’ocupació i les garanteixen el dret dels treballadors a sindicalitzar-se, són desenvolupades per la normativa federal. No obstant això, i pel fet que els contractes laborals i certes regulacions sobre salaris, beneficis i contribucions impositives dels treballadors solen també estar regulades per la normativa.

2. Normativa estatal

La normativa estatal regula i té competència exclusiva sobre la constitució, el registre i el funcionament de les societats. La legislació societària té, per tant, als Estats Units un àmbit estrictament estatal i, per tant, totes les qüestions relatives al seu funcionament queda regulat exclusivament per la normativa de l’Estat en què ha estat constituïda i registrada cada societat.

La constitució i el registre de les societats s’ha de fer de manera pública davant del Departament o Secretari d’Estat -denominació segons l’Estat- on es constitueix i es registra la societat. La normativa del Departament o Secretari d’Estat, on ha quedat establerta la societat, regularà de forma exclusiva les qüestions legals que afecten la publicació de documentació societària objecte de registre públic i a la informació que ha de ser continguda en la mateixa documentació legal de la Societat i que bàsicament comprèn informació relativa a la seva denominació social i a qualsevol canvi relatiu a aquesta, número i data de constitució i registre, adreça de correu i de negocis o dissolució de la societat.

La normativa estatal regula els impostos estatals sota jurisdicció de l’Estat que són administrats i aplicats per l’Administració estatal.

3. Normativa local

La normativa dels Comtats i dels Municipis regula i administra aspectes bàsics per al desenvolupament de negocis d’una societat tal com és la Llicència Ocupacional que ha de ser obtinguda d’acord amb les Ordenances Locals i que és concedida per l’Administració del Comtat o Municipal amb jurisdicció al lloc on es troba ubicat l’establiment físic d’un negoci per tal de poder desenvolupar activitats legalment.

La regulació de la zonificació sobre quins són els usos per als quals es pot utilitzar una propietat determinada és competència exclusiva de l’Administració local. Els usos més comuns per als quals es pot destinar una propietat determinada són el residencial, comercial, industrial/producció, agrícola i recreativa.

La normativa local regula els impostos locals sota jurisdicció local del Comtat i del Municipi que són administrats i aplicats per l’Administració local.