Marc Fiscal

Als Estats Units han de tributar -i sobre aquesta base, s’anomenen Contribuents (Taxpayers)- les persones físiques o societats nacionals o residents als Estats Units per tots els seus ingressos mundials (worldwide income), i les persones físiques i societats estrangeres, no residents als Estats Units, pels ingressos obtinguts pel desenvolupament d’activitats de negoci als Estats Units.

Tot contribuent ha d’obtenir de l’Administració Federal dels Estats Units un Número d’Identificació Fiscal (NIF) que li permet emplenar les seves obligacions tributàries a tot el territori nacional dels Estats Units, independentment de l’Estat en què resideixi o es trobi el seu lloc de negocis. cas, de si és resident o no als Estats Units.

La Administració de la Seguretat Social (SSA) del Govern Federal dels Estats Units té competència per emetre el NIF a persones físiques nord-americanes, a residents permanents i residents oa persones amb permís de treball aprovat per l’ USCIS , i que s’anomena Número de Seguretat Social (Social Security Number , SSN).

L’IRS té competència per emetre un NIF a persones físiques estrangeres, no residents o persones sense permís de treball aprovat per l’USCIS, però que obtenen ingressos als Estats Units derivats d’operacions d’inversió i sobre la base de les quals s’han d’identificar fiscalment i tributar sota l’anomenat Número d’Identificació Fiscal Individual ( Individual Tax Identification Number (ITIN).

L’ IRS també té competència per emetre un NIF a societats constituïdes a qualsevol Estat de la Unió , a l’estranger i registrades o no a qualsevol Estat, i que s’anomena Número d’Identificació Patronal ( Employer Identification Number , EIN), amb el qual hauran d’emplenar les obligacions tributàries relacionades amb les operacions de negoci o inversió als Estats Units.

Impost de societats (legal Entities Income Tax)

Als Estats Units, han de tributar les societats constituïdes i registrades a qualsevol Estat dels Estats Units pels seus ingressos mundials, i les societats estrangeres registrades a algun Estat o no, pels ingressos obtinguts pel desenvolupament d’activitats de negoci als Estats Units.

L’impost s’aplica a la base imposable (taxable Income) o Benefici Net que resulta de deduir als Ingressos Bruts (Gross Income) les deduccions permeses per llei, com ara les despeses de negoci, els interessos sobre préstecs, alguns impostos i certes pèrdues. Les Despeses de Capital (Capital Expenditure) són deduïbles a través de la Depreciació (Depreciation) i Amortització (Amortization).

Sobre els impostos que les societats paguen a països estrangers pels beneficis obtinguts en aquests països on desenvolupen activitats de negocis, obtenen Crèdit Fiscal (Tax Credit) als Estats Units si entre els Estats Units i aquests països hi ha un TDI en matèria d’Impost de Societats.

Els Estats de la Unió també apliquen impostos de societats, encara que aquests impostos són deduïbles de l’impost federal de societats.

Els Estats de Nevada, South Dakota, Washington i Wyoming no apliquen Impost de Societats Estatal.

Impost de Renda Personal (Individual Income Tax)

Als Estats Units, han de tributar les persones físiques nacionals o residents als Estats Units, per tots els seus ingressos mundials, i les persones físiques estrangeres residents o no als Estats Units, pels ingressos obtinguts pel desenvolupament d’activitats de negoci als Estats Units.

Sobre els impostos que les persones físiques paguen en països estrangers pels beneficis obtinguts en aquests països com a conseqüència del desenvolupament d’activitats de negoci, obtenen crèdit fiscal als Estats Units si entre els Estats Units i aquests països hi ha TDI en matèria d’impost de renda.

Els Estats de la Unió també apliquen Impostos de Renda Personal, encara que igual que el que s’ha assenyalat per als Impostos de Societats Estatals, aquests impostos són deduïbles de l’Impost Federal.

Els Estats d’Alaska, Florida, Nevada, New Hampshire, Rhode Island, Washington i Wyoming no apliquen Impost de Renda Personal Estatal.

Impostos sobre el Salari (Payroll Tax), Assegurança de Desocupació (Unemployment Tax), Contribucions a la Seguretat Social (Social Security Tax) i Assegurança Mèdica (Medicare Tax)

• Els Impostos sobre el Salari són en realitat Retencions ( Withholding ) que sobre el salari practica l’empresa i que es paguen a l’Administració Federal, Estatal i Local als Estats on és aplicable l’Impost de Renda Personal. Les quantitats pagades les poden comptabilitzar com a crèdit fiscal els empleats en el seu impost de renda personal.
  Al còmput de la Retenció per practicar intervenen diferents factors, però com que la Retenció és un Pre-Pagament de l’Impost de Renda Personal, els tipus impositius màxims estan garantits a nivell federal i les retencions efectuades a nivell estatal o local són deduïbles de l’Impost Federal de Renda.
• A l’assegurança de desocupació dels empleats ha de contribuir l’empresa a nivell federal i estatal. El percentatge varia segons la jurisdicció, la indústria i l’experiència de l’empleat.
  
  La Llei d’impostos d’atur federal (Federal Unemployment Tax Act) eximeix del pagament d’aquests impostos a certs salaris, com ara:
  • Salaris per serveis prestats fora dels Estats Units; els pagaments a l’herència d’un empleat mort qualsevol any posterior a l’any de la mort de l’empleat.
  • Salaris pagats per un pare a un fill menor de vint-i-un anys, o als pagats per un fill a un pare o als pagats per un espòs a l’altre.
  • Salaris pagats per governs estrangers o organismes internacionals; salaris pagats pel govern federal, estatal o local dels Estats Units.
  • Salaris pagats pels hospitals als interns.
  • Salaris pagats a repartidors de diaris menys de divuit anys.
  • Salaris pagats per una escola a un alumne d’aquesta escola; salaris pagats per un campament organitzat a un estudiant.
  • Salaris pagats per organitzacions sense ànim de lucre.

Les contribucions a la Seguretat Social i assegurances mèdiques federals han estat, tradicionalment, pagades per l’empresa i pels empleats en percentatges iguals per a ambdues parts.

Impost de Successions (Estate Tax) i Donacions (Gift Tax)

Els impostos de successions i donacions són recaptats per l’Administració Federal i la majoria de les administracions estatals.

L’impost de successions grava el Cabal Relicte d’una Herència que és transmès mortis causa , via testamentària o sense testament, per un Causant als seus Beneficiaris.

Els Estats amb algun tipus d’Impost de Successions o sobre l’Herència són Connecticut, Hawaii, Indiana, Iowa, Kansas, Kentucky, Maryland, Nebraska, Nova Jersey, Ohio, Oregon, Pennsylvania, Rhode Island, Tennessee, Vermont, Washington i Wisconsin.

Els Estats Units tenen signat i ratificat un TDI en matèria d’impost de successions i donacions amb Alemanya, Austràlia, Àustria, Dinamarca, França, Gran Bretanya, Japó i Suècia, i un TDI en matèria d’impost successions amb Canadà, Finlàndia, Grècia, Holanda, Irlanda, Itàlia, Noruega, Suïssa i Sud-àfrica.

Impostos de duanes (Custom Duties)

Els impostos o tarifes duaneres són competència exclusiva de regulació i aplicació per part de l’Administració Federal dels Estats Units.

D’una banda, la Comissió de Comerç Internacional dels Estats Units (United Estates International Trade Commission, USITC) publica anualment un Programa d’Aranzels Harmonitzats (Harmonized Tariff Schedule (HTS) el qual conté les Tarifes Duaneres aplicables a la importació de qualsevol tipus de mercaderia als Estats Units.

D’altra banda, el CBP assegura l’aplicació i el compliment de la legislació i les tarifes duaneres publicades per l’USITC.

Tota importació de mercaderies als Estats Units està generalment subjecta imposició de Tarifes Duaneres llevat que hi hagi un Tractat de Comerç entre els Estats Units i el país d’origen de la mercaderia que eximeixi aquesta de l’aplicació de Tarifes Duaneres per a la seva importació legal als Estats Units. Units fins que l’entrada no hagi estat autoritzada pel CBP, i una vegada les tarifes duaneres han estat degudament pagades.

El pagament de les tarifes duaneres correspon a l’importador de la mercaderia als Estats Units, que pot ser tant el propietari de la mercaderia com el comprador o com el broker de duanes que els representi en el tràmit duaner d’importació.

Tota mercaderia que hagi de ser importada als Estats Units ha d’anar acompanyada del seu Coneixement d’Embarcament ( Bill of Lading ), que descrigui la mercaderia i una Factura Comercial ( Commercial Invoice ), que reflecteixi el seu valor de transacció comercial. Les mercaderies han de romandre a la zona duanera o zona de lliure comerç fins que siguin pagades les tarifes duaneres i, per tant, l’entrada sigui autoritzada als Estats Units pel CBP que té facultats per inspeccionar tota mercaderia que pugui ser importada als Estats Units.

La violació de la normativa duanera pot comportar l’aplicació de sancions civils per part del CBP, com ara l’embargament i la venda posterior d’aquestes, així com sancions pecuniàries que poden arribar fins al doble del valor de la mercaderia i sancions penals de fins a vint anys de privació de llibertat.

Impost de Vendes (Sals Tax) i Impost d’Ús (Use Tax)

Als Estats Units, no hi ha Impost de Vendes o d’Ús a nivell federal i cinc Estats -Alaska, Delaware, Montana, New Hampshire i Oregon- no imposen Impost de Vendes o d’Ús.

L’impost de vendes o d’ús és administrat a nivell estatal, encara que aquests impostos són aplicats per l’Administració local (comtats o municipis).

A diferència de l’impost de valor afegit (Value Aded Tax), l’impost de vendes o d’ús és aplicable només una vegada , a les vendes “al detall”, i generalment al consumidor final del producte o servei. L’impost de vendes ha de ser recaptat pel venedor que efectua la venda al consumidor final sobre la qual li és aplicable l’impost.

L’impost d’ús és aplicable a un producte o servei que no ha pagat impost de vendes en una jurisdicció determinada, però és usat en aquesta jurisdicció en què hagi hagut de ser pagat o en el moment de la venda, i ha de ser satisfet pel propi contribuent. L’impost d’ús funciona, per tant, com un equivalent a l’impost de vendes.

L’impost de vendes és generalment aplicable a les transmissions oneroses de propietats tangibles. Les transmissions de propietats immobiliàries estan excloses d’aplicació d’aquest impost, ja que a aquestes transmissions se’ls apliquen Impostos Documentaris en alguns Estats. També, en alguns Estats, les vendes “a l’engròs” estan exemptes d’aplicació d’aquest impost, sobretot, en els casos en un producte o mercaderia és utilitzat per fabricar-ne un altre, o és usat com a part integrant en un procés de fabricació o manufacturació.

Generalment, també estan exempts de l’impost els comestibles i els medicaments. La transmissió de la propietat intangible també està exempta de ser gravada per aquest impost, encara que en alguns Estats es graven certes transmissions i llicències de propietat intangible. Pel que fa als serveis, cal assenyalar que la prestació d’aquests està gravada de manera diferent pels diferents Estats.

Impost de Propietat (property Tax)

Generalment, els impostos de propietat als Estats Units són competència de l’Administració local (comtats i municipis) i constitueixen la principal font d’ingressos d’aquesta administració.

La propietat immobiliària objecte de gravamen és usualment el terra, els edificis i les millores permanents realitzades en una propietat.

El valor de la propietat base considerat per determinar l’impost és el de valor de mercat (Market Value). En els casos en què una propietat determinada ha estat venuda recentment, el propi preu pagat per aquesta propietat pot ser considerat com el seu valor de mercat actual.

Generalment, el valor de mercat es defineix com el valor que qualsevol comprador no relacionat amb el venedor estaria disposat a pagar per una propietat en una compravenda feta en condicions normals. Vendes comparables d’altres propietats i altres tècniques aplicables segons les jurisdiccions i els casos particulars poden complementar i definir el valor de mercat aplicable a qualsevol propietat.

Per tal de quantificar l’impost, a la majoria de les jurisdiccions s’utilitza un Valor de Taxació (Assessed Value) de la propietat que és el resultat de multiplicar el valor de mercat de la propietat per un Índex de Taxació (Assessed Rate). Els índexs de taxació els imposen les jurisdiccions competents en aquesta matèria.

L’impost queda determinat pel resultat de multiplicar el valor de taxació per una “taxa impositiva” que generalment és coneguda com a Taxa de Millage (Millage Rate), ja que s’expressa en milers. Un Millar (Mill) equival a una desena part d’un cèntim de dòlar. La Taxa de Millage queda establerta, normalment, a les votacions electorals municipals.

El procés de taxació varia d’una jurisdicció a una altra, però generalment la taxació és realitzada per un Taxador Oficial (Tax Assessor) de l’Administració . La taxació es comunica al propietari qui, després de revisar la taxació, la pot discutir i impugnar fins i tot a nivell judicial. En els casos d’impagament, l’administració pot requerir el pagament addicional de penalitats i interessos, i de continuar l’impagament per part del propietari, se’n podria embargar la propietat i procedir a la seva execució i venda per fer front al deute fiscal incorregut.

Imposada al Consum (Excise Taxes)

Els Impostos al Consum són Impostos Indirectes amb què l’Administració Federal i les Administracions Estatals i Locals graven certs productes i serveis.

L’IRS classifica els productes i serveis objecte d’impostos al consum en els grups següents: combustibles, comunicacions, transports aeris i marítims, productes manufacturats, vehicles de transport i industrials, assegurances i altres serveis.

Els impostos al consum són pagats per la seva pròpia naturalesa pel consumidor final i recaptats pel fabricant o el venedor del producte o servei en qüestió, que al seu torn és el responsable de pagar-los a l’Administració federal, estatal o local competent.